Amb bicicleta i monopatí

Avui he anat amb bicicleta pel bosc i he anat i tornat sense parar. He vist una ambulància aparcada a la residència d'avis, suposo que anava a buscar algun avi o bé a portar-lo.

Aquest matí he jugat amb el monopatí a baixar amb una caixa sota al monopatí i, a vegades, em queia a terra i  sortia disparat contra els boixos i em queia per terra veient les estrelles..

Tant la bici  com al monopatí  em serveixen per passar-m'ho bé els dies que tinc festa. Hi esteu tots convidats!

   

De casera

Avui hem anat de casera pel conill amb el  meu tiet Jordi  com a caçador expert i un altre tiet i els meus cosins i els gossos que es diuen: Xipi, Canela, Idos  i Wesdet.

Hem anat a Sant Marti Sescorts  i hem caminat i  el meu tiet ha disparat 3 trets a 3 conills que s´han escapat dels gossos. i finalment hem tingut que marxar amb el sarró buit cap a casa

La casera mai la proveu de fer sols. Jo la puc fer amb el meu tiet.perquè ell és un caçador.experimentat i, a més, l'amo dels gossos i per això els animals l'obeeixen.

Una història de fa anys

En Toni, un pastor del Collsacabra, portava molts dies a la muntanya i ell caminava i caminava darrere el seu ramat de xais. Ja se li havia acabat el menjar. Anava recollint arrels, herbes i també grills. Quin fàstic! Li venen basques d'haver de menjar allò.

A poc a poc va anar fent unes barraques per poder dormir ell i els xais. Altra gent l´anaren acompanyant i també construiren barraques i cases fins a fer tot un poble a dalt de la muntanya. Des d'allà es veia tota la plana a baix enfonsada amb la boira. Més tard aquell indret va dir-se Can Toni Gros, donat que aquell pastor, després de viure al poble ja no va passar més gana i a poc a poc es va anar engreixant com una bota.