La cantata de l'Atlàntida

Aquest diumenge hem anat a la Atlàntida de Vic. Hem cantat 14 cançons en només una hora. M'ho he passat molt bé avui a Vic.

Quan anàvem a fer l'assaig general, per passar els nervis, ens han donat aigua i una galeta. A mi m'ha fet efecte, no sé als altres. Hem començat l'actuació i més tard, al mig de la cantata, he vist un nen que se li havia trencat el barret de xinès i la seva monitora li ha canviat ràpidament i mig d'amagat.

Els músics ho feien de meravella. Estàvem al darrera d'ells i ho sentíem tot molt bé. En alguns moments ens feia riure la Mimí i cantàvem amb totes les nostres forçes.

Al final, el públic ha aplaudit molt i hem hagut de saludar a tothom i repetir la "terentel·la llaminera" que encara hem cantat més fort. Ha sigut molt emocionant. Estic content d'haver cantat amb tanta gent d'altres escoles de Vic.

La piscina

Ahir dissabte vam destapar la pissina i quasi caic a l'aigua perquè em vaig entrebancar. Per sort només fou un ensurt.

Durant tot l'hivern ha estat tapada per una lona per protegir l'aigua, del gel, les fulles i del mal temps. Però a la primavera i tocant l'estiu s'ha d'obrir perquè si no es fan algues i costa molt de fer l'aigua transparent.

Durant l'estiu m'agrada banyar-me a la piscina tot i que l'aigua està molt congelada però a la nit està com un jacuzzi.

El dia 21 de juny és el meu aniversari i, com cada any, convidaré al meus amics de la classe a venir a casa meva a dinar. Es podran banyar a la piscina si fa bon temps i si no són fredolics.

La desbrossadora

Ahir vaig fer anar la meva desbrossadora nova de trinca. La bateria només dura una hora. Per tant, s´ha d'anar carregant molt sovint.
Les seves aspes van molt ràpides a tallar l'herba. Ahir vaig tallar herbes del meu jardí i em va quedar molt net i polit com una patena. La meva mare em va dir que em donaria 7 euros per la feina que vaig fer per la tarda.
La llàstima ha sigut que tot el cap de setmana ha estat plovent. Ara plovia bastant, ara plovia molt poc, ara deixava de ploure però tot continuava molt moll... Total, un cap de setmana passat per aigua i perdut per poder estrenar degudament la meva super desbrossadora.
Espero que aviat surti el sol i pugui fer de jardiner.

Cap de setmana amb les cosines

Aquest cap de setmana han vingut les meves cosines que viuen a Lloret de Mar. La més gran, que ara tè 10 anys, es diu Nina. La seva germana Carlota tè 6 anys. Tenen un germà, en Miquel, que tot just tè un any i mig.

Hem estat jugant a lego, a fer cases, a fer cotxes i helicòpters de rescat. Ahir vàrem anar a berenar xocolata desfeta i coca a Rupit. Plovia i pedregava molt fort i feia un fred que semblava l'hivern. Després, el vespre , les meves cosines es quedaren a dormir a casa meva .

Avui al matí hem anat a la celebraciò de l'aniversari del mossén Josep de Cantoni. Hi havien picapicas, patates, fantes, trines i cava infantil. I, el més important, per fi feia un gran sol. 

Cabrera

Aquest matí he anat a Cabrera a fer una prova de com faríem unes fotografies per fer un audiovisual. He anat amb en Carles Comella, l'Antònia i la Frida, una gossa molt peluda.

La Frida no parava de donar-me cops a dins el cotxe picant-me amb la cua. Ha deixat tot el cotxe ple de péls. Déu estar canviant el pél.

Hem fet un vermut i les patates s'han rebentat dins de la motxilla i les hem hagut de recollir de la bossa feta a miques. Per sort, hem acabat podent fer el vermut com ho teníem pensat.

Tornant he patinat per les marrades i he caigut al terra ple de fang i ja us podeu imaginar quina fila que feia. Sort que tot s'acaba, també les excursions!

 

Un dia al tennis

Aquest diumenge hem anat al Club de Tennis Barcelona que començava el Barcelona Open Banc Sabadell, més conegut com el Godó. 

Al matí hem assistit a un "clinic" on diferents jugadors  han pilotejat amb espectadors com ara nens, joves, nois especials... Anaven tirant pilotes al públic i també han sortejat raquetes. No us penseu que m'ha tocat la de la fotografia. Què més voldria!

Mès tard hem pogut veure un set d'un partit i un altre partit de 2 hores seguides. Jugaven un noi rus contra un altre argentì. Ha estat un partit molt i molt igualat. S'ha decidit en el tea break i, al final, ha guanyat el rus per 7 a 5.

 Hem vist l'Aida Segura, la meva monitora del tennis de l'Esquirol. Esperem haver après tots una mica més!

Excursió a Ogassa

Avui hem anat d'excursió a Ogassa, al Ripollès. Hem fet una caminada amb un guia que ens ha anat explicant
diferents coses de la ruta.

Primer hem vist mines de carbó que ara estan tancades perquè entrar-hi seria molt perillós a causa de les esllavissades que, per l'aigua subterrània, es podrien produir. Hem vist les entrades des de fora. Pels voltants hem pogut veure i agafar roques de carbó que deixaven les mans ben negres.

A dalt de la muntanya, a l'entrada d'una mina, hem pogut veure a les roques diferents fòssils de falgueres de més de 150 milions d'anys. Ha estat impressionant! Sobretot, el gelat que m'he pres després de dinar.

I fins aquí la història d'avui.

L'ARC

Aquest cap de setmana ha vingut en Marc, un amic meu de Terrassa. I m'ha portat un arc i unes fletxes de fusta. Vam anar d'excursió i jo feia servir l'arc per disparar a ocells que sortien volant, també vaig disparar una fletxa a una bossa d'orugues processionàries i va anar a parar dins la bossa. Quan va arribar el Marc vam veure un gat masquer i vaig intentar dispar-li una fletxa.

A la tarda vam estar mesurant vàries coses de la casa i també em vaig mesurar a mi. Eren exercicis per anar aprenent les mesures i calculant què mesurava cada cosa.

Després vam jugar a l'oca i vaig caure un cop al pou pero després el papa va caure ell al pou i, llavors, vaig poder guanyar jo la partida al papa i al Marc. Visca!

Excursió de dissabte

Avui, dissabte, he anat d'excursió camí del mas El Colomer i he pogut veure i tocar gallines i conills que estaven en un corralet i he vist conills acabats de néixer.

Hem continuat caminant i  hem arribat a una granja on havien porcs i una truja però estaven tancats i no els hem pogut veure d'aprop.

Més tard, a la tornada, hem passat per una drecera i el papa tenia por de baixar per un barranquet peró jo he saltat  i he tingut una esllavissada. Després ens hem anat tirant boles de gel que quedaven en els llocs ubacs del camí.

Carnestoltes a Cantoni

Dissabte a la tarda em vaig disfressar d'indi  per anar a la rua del Carnestoltes a Cantoni. Vam anar a donar un vol pel  poble.

I ens posaven música per anar ballant el mateix temps que anàvem circulant pel poble i va venir un home disfressat de torero. Feia molt riure. 

Quan es va acabar la rua vam menjar coca  i xocolata desfeta i fuet. Teníem molta gana. Quan es va fer de nit vaig tornar cap a casa però amb l'arc trencat per la meitat, m´ii vaig asseure sense voler. Quina mala sort!

Amb bicicleta i monopatí

Avui he anat amb bicicleta pel bosc i he anat i tornat sense parar. He vist una ambulància aparcada a la residència d'avis, suposo que anava a buscar algun avi o bé a portar-lo.

Aquest matí he jugat amb el monopatí a baixar amb una caixa sota al monopatí i, a vegades, em queia a terra i  sortia disparat contra els boixos i em queia per terra veient les estrelles..

Tant la bici  com al monopatí  em serveixen per passar-m'ho bé els dies que tinc festa. Hi esteu tots convidats!

   

De casera

Avui hem anat de casera pel conill amb el  meu tiet Jordi  com a caçador expert i un altre tiet i els meus cosins i els gossos que es diuen: Xipi, Canela, Idos  i Wesdet.

Hem anat a Sant Marti Sescorts  i hem caminat i  el meu tiet ha disparat 3 trets a 3 conills que s´han escapat dels gossos. i finalment hem tingut que marxar amb el sarró buit cap a casa

La casera mai la proveu de fer sols. Jo la puc fer amb el meu tiet.perquè ell és un caçador.experimentat i, a més, l'amo dels gossos i per això els animals l'obeeixen.

Una història de fa anys

En Toni, un pastor del Collsacabra, portava molts dies a la muntanya i ell caminava i caminava darrere el seu ramat de xais. Ja se li havia acabat el menjar. Anava recollint arrels, herbes i també grills. Quin fàstic! Li venen basques d'haver de menjar allò.

A poc a poc va anar fent unes barraques per poder dormir ell i els xais. Altra gent l´anaren acompanyant i també construiren barraques i cases fins a fer tot un poble a dalt de la muntanya. Des d'allà es veia tota la plana a baix enfonsada amb la boira. Més tard aquell indret va dir-se Can Toni Gros, donat que aquell pastor, després de viure al poble ja no va passar més gana i a poc a poc es va anar engreixant com una bota.