Quan anàvem a fer l'assaig general, per passar els nervis, ens han donat aigua i una galeta. A mi m'ha fet efecte, no sé als altres. Hem començat l'actuació i més tard, al mig de la cantata, he vist un nen que se li havia trencat el barret de xinès i la seva monitora li ha canviat ràpidament i mig d'amagat.
Els músics ho feien de meravella. Estàvem al darrera d'ells i ho sentíem tot molt bé. En alguns moments ens feia riure la Mimí i cantàvem amb totes les nostres forçes.
Al final, el públic ha aplaudit molt i hem hagut de saludar a tothom i repetir la "terentel·la llaminera" que encara hem cantat més fort. Ha sigut molt emocionant. Estic content d'haver cantat amb tanta gent d'altres escoles de Vic.
S'ha de vigilar molt amb els barrets de xinès! :)
ResponEliminaPer on para en Yankun? adeu
ResponEliminaAra és a Barcelona!
ResponElimina